Les Trenta glorioses

 

El granat a la cruïlla d’aspiracions diferents

Després de la segona guerra mundial, la Catalunya Nord esdevé un dels laboratoris de la nova societat de consum, àvida de vacances assolellades. La missió Racine, a partir del 1963, desenvolupa un endegament sense precedent a la costa, per a permetre a milers d’estiuejants de quedar-se al territori francès, el que multiplica per dos, a l’estiu, la població nordcatalana. L’afluència turística també concerneix el rerepaís amb les famoses estacions termals com Vernet, Molig i els Banys d’Arles. Prada, al centre del territori, és una cruïlla on la joia de granat també coneix un increment important al voltant de les joieries ancestrals Quès-Calvet i Quès-Barate, especialment amb el taller de fabricació desenvolupat per en Georges Lavaill. El joier, entre respecte de la tradició i utilització dels progressos tècnics, desenvoluparà la idea d’un palló esmaltat i la de la reproducció per emmotllament de la joia de granats. Els seus problemes de gestió acabaran de manera provisòria amb aquest canvi de tècnica, ja que esdevindrà el fonedor en títol de Salvador Dalí a Barcelona. El final dels anys 1980 veu formar-se una agrupació d’artesans joiers sota la bandera comercial del “Granat de Perpinyà”; avui, és una confraria que vol conservar els mètodes de fabricació autèntica totalment artesans.

Ce contenu a été publié dans Bijouterie XXe s. roussillonnaise. Vous pouvez le mettre en favoris avec ce permalien.

2 réponses à Les Trenta glorioses

  1. Rosa M. Martín i Ros dit :

    La creu és molt hermosa

  2. Pere Savall dit :

    Or i grana, com la nostra Senyera!

Répondre à Pere Savall Annuler la réponse

Votre adresse de messagerie ne sera pas publiée. Les champs obligatoires sont indiqués avec *