La joieria tradicional del Granat de Perpinyà és la producció més prestigiosa de l’artesania d’art de la Catalunya Nord. Aquest territori es considera com a part dels Països Catalans, respecte a la seva lingüística, etnologia i història. La destresa dels joiers conserva aquí l’herència de les tècniques de la joieria dels segles XVII i XVIII. És una pràctica completament manual que ha sabut preservar el mètode d’estampació i d’encast tancat. Fora del territori, no s’utilitza més aquest mètode sinó el de la fosa.
Tradició
El segle XVIII veu triomfar la joieria. La Catalunya Nord entra a la prosperitat que s’instal·la a Europa al segle de les Llums. La moda de les joies s’estén més enllà del cercle restringit de l’aristocràcia. Les pedres fines – granats, robins, safirs, topazis – s’utilitzen molt per a les composicions multicolors. A les joies més riques figuren roses de diamants i més tard estràs, un vidre amb plom que queda molt brillant. El nus de cinta és, des de la segona meitat del segle XVII, un tema recurrent de la joieria. El nus a la manera de Sévigné, que dibuixa un enrotllament d’or i de granats, adorna generalment la creu Badina. Es munten les pedres transparents en un petit encast de metall que té el fons cobert amb un palló de plata. Aquesta tècnica utilitzada encara avui reforça el poder de refracció de la llum a través de les facetes de la pedra.
Imperi i Restauració dels Borbons
Mentre que la Revolució francesa representa un període no propici al luxe, amb l’Imperi i la Restauració dels Borbons torna el gust per a les joies. A Perpinyà, la joia del Rosselló interessa primer els nous rics i aviat els emigrats que han tornat a la terra. Les preferències d’aquesta època són els conjunts de joies amb tonalitats d’un únic color amb pedres semiprecioses, les diademes i les arracades articulades de diversos nivells. Fins al Segon Imperi, la finesa de les joies de Perpinyà es fa famosa gràcies a les visites de personalitats destacades com ara les duquesses de Berry i d’Orleans. Tanmateix el granat s’utilitza tant com la citrina i els doblets de diferents colors. També s’ha d’esmentar les joies d’or i de plata amb roses de diamants.
Renovació
Després del 1860, la joieria nordcatalana fa un canvi decisiu en la seva història. La joia de granat es converteix en l’especialitat de Perpinyà. El conjunt de la professió s’especialitza en el muntatge dels granats en encast tancat, sol·licitats pel gust general i idealitzat pel regionalisme local. En efecte, aquesta joia esdevé l’emblema de les arrels catalanes expressades sobre si mateix. Els mateixos joiers són els promotors d’aquest renaixement. Creen joies amb una línia pura i actual. Després de l’estil del Segon Imperi, és l’Art Nouveau o Modernisme que s’imposa a Perpinyà, en l’efervescència de l’extensió geogràfica i econòmica de la ciutat.
Expansió
Després de la Gran Guerra, els joiers del granat es llancen en una joia d’una gran puresa. Aquesta nova línia correspon a l’entusiasme per a l’Art Deco. En els anys trenta, sota la tutela de J. Charpentier, el president de la cambra sindical i de comerç, la joieria del granat es consolida com a especialitat de Perpinyà. És present a les Exposicions de París, el 1931 (colonial amb J. Charpentier) i 1937 (internacional amb A. Colomer). Durant la segona onada regionalista, la joia de granat s’imposa també com a un veritable símbol d’una Catalunya Nord orgullosa i autèntica, amb línies purificades i mediterrànies, seguint l’ètica d’artistes com Maillol, Han Coll o Manolo Hugué.
Avui
Si els joiers especialitzats en la joia de granat continuen a fabricar, són molt conscients que per a durar en el futur hauran de seguir treballant de manera completament tradicional. Avui, la joia de granat ha de formar part del sector del luxe i de la moda. D’aquesta manera, participa a la reputació de qualitat de la destresa nordcatalana, en què la tradició es mescla amb el luxe francès en una recerca de l’excel·lència.
