



La Miquela Vaills rellegint poemes de Pons, exclosos de l’edició definitiva de les seues obres, ens va trobar una menció de joia amb la qual elle no s”havia fixat fins ara: “Parlaves d’aquell temps manat de les filoses, de cànem i de llum de ganxo tremolós de les fadrines que portaven les durmoses, i al braç la dorca i als peus l’espardenya de flors.” El poema és “La Llúcia” i pertany … Continuer la lecture
Elle est plus belle que les fleurs des cerisiers, Plus fraiche qu’un rameau d’odorantes églantines, Sa bouche a le parfum et l’éclat de l’œillet, Sa joue a le teint d’une orange majorquine, . Des bagues cerclées d’or alourdissent ses doigts, Et des pendants de grenat saignent à ses oreilles, Et quand elle y suspend des cerises vermeilles, Elle est comme la fée des jardins et des bois, . Sa voix … Continuer la lecture
Vosaltres, que assageu la novetat del pas de la sardana, lligant les mans i vostra honestedat, i riure d’or que la dansa encomana, si així vos concerteu, és el vostre passat que desperteu. Aquesta cofa blanca i arrodonida, apretada en el front, on l’heu triada? On s’estava adormida, per sempre més descuidada en el món? Seria per ventura que us plau més que tota altra lligadura? En quina … Continuer la lecture
Poème destiné à l’inauguration de la statue La Tradicio Catalana dans le vestibule de la salle des mariages de l’Hôtel de Ville de Perpignan en 1910. A l’amic Gustau Violet per sa terrissa tan bella ! Un sol ponent de juny tot lo campestre abrasa De la lluna ja puja el platejant creixent, Sus la cadira baixa, al llindar de la casa, L’avia es assentada i s’espia la gent. No … Continuer la lecture
[youtube]https://youtu.be/NVkpRggLNlc[/youtube] Source : Goigs del Rossello, p.37 et 38. J. Deloncle, imprimerie du Midi, 1952.