En el Palau dels Reis de Mallorca de Perpinyà te lloc una exposició monogràfica sobre les joies realitzades amb aquesta pedra semipreciosa que es coneix com el “granat de Perpinyà”, de gran presència en la joieria d’autor des de temps reculats.
A pesar del seu nom, aquest és un mineral que pot passar del to rogenc al més aviat verdós, segons la varietat, i el del Rosselló té un prestigi reconegut per la manera de tallar-lo i per la tècnica de l’encast clos, que consisteix a millorar-ne la lluminositat amb la col·locació d’un palló o full de plata de color roig fent de llit a l’interior.
Amb l’exposició “Granat de Perpinyà: art i història d’una joia catalana”, que estarà oberta durant tres anys, els catorze joiers avui actius que la tenen com a especialitat volen contribuir a difondre’n les qualitats i el valor històric, reunint, a més, un conjunt de peces mai aplegades en un sol lloc.
Entre elles hi ha el cistell de flors que Augustin Colomer, un dels fundadors de la Cambra de Mesters, va cisellar amb granats per a l’Exposició Internacional de 1937.
L’historiador Laurent Fonquernie, estudiós de la joieria i membre de l’Institut del Granat de Perpinyà, explica que l’auge en l’ús d’aquesta pedra que simbolitza lleialtat i franquesa es produeix a finals del segle XIX, gràcies al domini tècnic i al fet d’haver esdevingut expressió de catalanitat en el context del regionalisme.
Laurent Fonquernie, curator de l’exposicio de joies
“Que no té, en sa beina daurada, els colors de la bandera catalana, que simbolitza la pàtria petita amb la qual estem lligats tan fort?”, es demanava el 1927 el president de la Cambra de mestres artesans, Joseph Charpentier.
En el període d’entreguerres va experimentar una gran embranzida, sota la influència de l’Art Déco.
Tot un mon de preciositat i de catalanitat a descuvrir….
