GOIGS a l’alabança dels gloriosos soldats rossellonechs morts a la guerra 14-18.

soldats roussillonnais dans la marine

soldats roussillonnais dans la marine

Amb el cor tôt endolat de lamarga despedida, 

prega el pais désolât  als Morts que li han dat la vida. 

De son ser han escolat tôt goig recances sens mida. 

Puix n’heu patit mort tant greu, victimes de la Gran guerra, 

com bons àngels ampareu la França i la mare-terra ! 

De la Patria dignes fills i Rossellonencs de mena,

fôreu de noblesa espiils.

Per ruda que fôs la faena, heu fet cara a tots perills,

ni a la mort girant l’esquena, També en mil segles sereu

honor del plà i de la serra.

O bons angels ampareu la França i la mare-terra ! 

La febre ardent-vos la sang, sensé llençol, sensé roba,

dormieu drets dins del fang o arrudits en una cova.

Bruts i tôt, bell nimbo blanc  te record piadàs als pîorals nebodets,

caiguts a les ultimes embeslides, voltava-us com la Hum nova.

y un jorn, amb sober i menyspreu « deixàreu vostra desferra. 

O bons àngels, ampareu la França i la mare-terra ! 

Bé n’heu vist de camps i esplets matxucats per la metralla ! 

En trons, brams, grunys i xisclets el mon fet un foc de palla ! 

Heu vist capgirâ als poblets com aufais sota la dalla ; 

clavada la terra en creu dos lladres a dreta i a esquerra. 

O bons àngels, ampareu la França i la mare-terra. 

Vos que negades en plors heu deixat viudes, niçagues 

i mares de set dolors, que haguessin les vostres plagues 

volgut trasmudar en flors amb totes ses mans manyagues, 

la pena immensa cureu que ‘1s cors dels vivents esguerra ! 

O bons àngels, ampareu la França i la mare-terra !  

Feu que ‘l gran dol a polit s’apagui, a copia de dies.

Ens torni el ce! espellit, quïetut, sinô alegrîes !

No caureu perxô en oblit. Puix desde ses primeries

us faltà la vida breu, corn a l’infant que ‘s desterra,

O bons àngels ampareu la Franca i la mare-terra !

Beneïu el sant treball ! A vostre braç tant esqueia !

Sega, poda, vrema, dall, a pertot el vostre ull reia.

Senteu-vos en cada rail ! Coses ben dolces s’hi deia !

En la Uar pairal entreu, que tôt cor fidel s’hi aferra.

O bons àngels, ampareu la Franca i la mare-terra ! 

Voltant l’atzur català, tôt Hum, tôt cant i tôt flaire, 

ànimetes, pel cel clar bellugueu, l’ala d’escaire. 

Oïréu el dolç parla que en vostra llaor s’enlaira. 

Oïréu com su ‘l conreu vers vos la calandra xerra. 

O bons àngels, ampareu la Franca i la mare-terra !

 

Pau Berga. Hanoï, janer 1919. 

 

 

 

Share on FacebookShare on Google+Tweet about this on TwitterPin on PinterestEmail this to someone
Ce contenu a été publié dans Belle Epoque. Vous pouvez le mettre en favoris avec ce permalien.

2 réponses à GOIGS a l’alabança dels gloriosos soldats rossellonechs morts a la guerra 14-18.

  1. Nora Vela dit :

    Monsieur Laurent Fonquernie.
    Bon dia.
    Sóc sòcia dels Amics dels Goigs de Barcelona, i acabo de llegir els emotius « Goigs a l’alabança dels gloriosos soldats rossellonechs morts a la guerra 14-18 ». Voldria saber si s’han publicat en paper? i on es poden comprar? Especialmente si poden trobar-se a Perpinyà.
    Seria tan amable d’orientar-me?
    Salutacions cordials

Laisser un commentaire

Votre adresse de messagerie ne sera pas publiée. Les champs obligatoires sont indiqués avec *