Le bijou Roussillon, le poème catalan Pirineu d’Orient

Sem la joya de França que penja, mes rica,
baix son collar, en tots espargint sa claror.
La perla d'un penjol mes fina y mes bonica
siguent sola, fogueja ab tota resplendor.
 
Mira ! Tôt ho tenim : plana, mar y montanya i
Sem Pirineu d'Orient, realme per de bô,
ab cinch provincias, de Vallespir â Cerdanya ;
y jâ tenim un rey, qu'es lo gran Canigô !
 
Perqué no portem mes barretina vermella,
ni faixa, ni vestit, ni cofa de brodât,
perqué se parla poch nostra llengua tan bella,
te creuhas tôt aixô que l'hajem descuydat ?
 REVUE CATALANE, Pirineu d'Orient, Parlament al senyor ministre Jules Pams, à una dinada de rossellonesos de Paris.
L’ermita de Cabrens
Vers 1911
Ce contenu a été publié dans Espace éducatif. Vous pouvez le mettre en favoris avec ce permalien.

Laisser un commentaire

Votre adresse de messagerie ne sera pas publiée. Les champs obligatoires sont indiqués avec *