Minyona del Rossello, aprop de 1875.
La Tia
I
Una fadrina ben fêta
Com ne cria lo Rossellô, (bis)
mis de foc, boca perfeta,
Cantava aqueixa cansô.
Tornada :
La tia m ‘ha tor donat,
Ja me soc prou festejat,
Ay ! ay ! ay ! (bis)
Me casaré are i may. (bis)
II
Un llit nou ab sa flassada
Urdita de pur coto,
Blanca y de flors ramejada
Com l’istiu al Canigo.
III
Bells llensols com mussolina.
Serviettes, tovallons,
Camisas de tela fina,
Faldilles y cotillons.
IV
Penjants amb pedres vermelles,
Un anell en diamant,
Los meus dits, les meves orelles,
Com lo sol relluhiran.
V
Ja portaré crinolines,
Devantals de tots colors,
Cofies, banses de malines,
Un gros lias ab una flor.
VI
Lo jornal de quatre polies (1)
Que la tia va comprar,
La llet de set cabres solles (2)
Me guardaran de mal passar.
VII
Lo camp llarg y la plantada
Me donan blat y bon fruit,
Lo pa blanc com la nevada
Té millor gust que’l biscuit.
VlII
Boniqueta y trempadeta
Rica de bens y de colors,
No quedaré pas soleta,
Ja trobaré casadors.
( 1 ) Son quatre ous.
(2) Cabres sensé banyes.
La Revue Catalane, 1909.
