Aixi sigui ! poème d’Emile Boix, 1910.

Al cap del Catala la roja barretina

Espurneja y se mou com flamarada al vent,

Com si fora vingues son esperit ardent,

O si l’haja marcat la guspira divina.

 

Barrantli ‘l pit de roig, la faixa cargolera

Vermelleja com si fos la sang de ton cor

Que an tots mostrès, bullint, sa generosa ardor.

Als peus alas li fa l’espardenya llegera.

 

Com los angels del cel, la bella Catalana

Sa cabellera negra y son front de deitat

S’encorona ab la cofa fina de brodat,

Que es a sa cara hermosa auriola galana.

 

Pro lluny vos guart los Temps de sa mala desgracia,

Barretina, espardenya y cofa y faixa ! Ab tot,

Del poble catala seu mateixa virtut :

Totas quatre seu força, agilitat y gracia.

 

La Revue Catalane, 1910.

Voici le même poème en catala graphie actuelle (Idali Vera):

Al cap del català la roja barretina

Espurneja i se mou com flamarada al vent,

Com si fora vingués son esperit ardent,

O si l’haja marcat la guspira divina.



Barrant-li el pit de roig, la faixa caragolera

Vermelleja com si fos la sang de ton cor

Que an tots mostrés, bullint, sa generosa ardor.

Als peus ales li fa l’espardenya lleugera.



Com los àngels del cel, la bella catalana

Sa cabellera negra i son front de deïtat

S’encorona ab la cofa fina de brodat,

Que és a sa cara hermosa auriola galana.



Però lluny vos guard lo temps de sa mala desgràcia,

Barretina, espardenya i cofa i faixa ! Ab tot,

Del poble català seu mateixa virtut :

Totes quatre seu força, agilitat i gràcia.

Share on FacebookShare on Google+Tweet about this on TwitterPin on PinterestEmail this to someone
Ce contenu a été publié dans Espace éducatif, la coiffe catalane, Régionalisme-Folklore. Vous pouvez le mettre en favoris avec ce permalien.

Laisser un commentaire

Votre adresse de messagerie ne sera pas publiée. Les champs obligatoires sont indiqués avec *