La Miquela Vaills rellegint poemes de Pons, exclosos de l’edició definitiva de les seues obres, ens va trobar una menció de joia amb la qual elle no s”havia fixat fins ara:
“Parlaves d’aquell temps manat de les filoses,
de cànem i de llum de ganxo tremolós
de les fadrines que portaven les durmoses,
i al braç la dorca i als peus l’espardenya de flors.”
El poema és “La Llúcia” i pertany a l’edició de 1921 de L’estel de l’escamot.