La cultura del parèixer

La joia abans l’adveniment del Granat

Si les joies simbolitzen els sentiments molt forts: amor, amistat, record d’un ésser estimat, poques joies s’han pogut conservar en aquest territori fronterer amb de destí tan aleatori, ara hispànica, ara a mans de França. Aquests objectes preciosos formen part, però, del parèixer d’una població catalana orgullosa dels seus heretages successius. Amb el retorn d’una certa estabilitat política, a la primera meitat del segle XIX es continua l’estampació de joies d’or buit i de joies d’encast clos empedrat, on dominen  topazis, granats i citrines. Són aqueixes joies característiques del període de la Restauració, que aviat evolucionaran cap a la línia clàssica del granat de Perpinyà.

Les produccions de la primera meitat del segle XIX són de dos tipus, d’un band les joies d’or buit com ara la creu « jeannette » (una creu penjant d’un collaret) i les carabassetes (arracades amb penjolls en forma de carbassa) i d’altre band les joies d’or amb pedres amb aletes i cua d’oreneta, que utilitzen citrines, topazis, granats i vidrets, indiferentment. Aquesta producció ja estava reconeguda aleshores, ja que el 1939: «… La Senyora duquessa d’Orleans va comprar (a Perpinyà) una col·lecció d’arracades de diverses formes com les que duen les nostres catalanes; també es van fer, a petició seva, diverses còfies de pagesa i grisetes que s’emportarà…»

Seguida….

Share on FacebookShare on Google+Tweet about this on TwitterPin on PinterestEmail this to someone
Ce contenu a été publié dans Bijouterie XIXe s. roussillonnaise, Bijoux traditionnels. Vous pouvez le mettre en favoris avec ce permalien.

Laisser un commentaire

Votre adresse de messagerie ne sera pas publiée. Les champs obligatoires sont indiqués avec *