Creus de bisbes i corones de la Verge
Força activa en el regionalisme després del 1900, l’església catòlica també s’ha interessat a aquesta pedra esdevinguda símbol d’un poble que ergí fa temps les abadies romàniques i d’una cultura catalana sempre amb afany de fe. Uns quants calzes s’adornen amb granats, com el que Paul Soulié destina al seu fill ordenat capellà a la catedral de Perpinyà el 1905. Els bisbes catalans propers de Jules de Carsalade du Pont (bisbe regionalista de Perpinyà del 1899 al 1932), com monsenyor Izart i monsenyor Patau duran, els anys 1920, sengles creus episcopals adornades amb granats.
Els anys 1900-1930 són propicis al reviscolament de la joieria episcopal, com ho demostren els esbossos de creus i les corones de la Verge de Font-romeu. El guaix representa una interessant creu episcopal formada de quatre ocells o Esperit Sant que aguanten un element central, acabada per una àncora, símbol d’esperança en la salvació, provinent dels arxius de la Casa Velzy a Perpinyà. Al centre, la Verge de Font-romeu coronada, el 1926.
