Fusió de les roques
Antigament extret de les muntanyes del Pirineu, on existeix a l’estat natural, el granat s’explota avui essencialment a països com Moçambic, Kenya, Tanzània, Madagascar, Sri Lanka i Índia. A Europa, s’extreu el famós granat de bohèmia a Txèquia.
Durant la cristal·lització consecutiva a una baixa de pressió o de temperatura, els àtoms i els ions constitueixen un arranjament regular. Això determina una estructura cristal·lina i una simetria cúbica que, segons els casos, dóna diversos tipus de granats de noms diferents: almandí, grossulària, majorita, pirop, espessartina… Les diverses varietats de granats són sobretot determinades per la composició química.
Tres grups permeten de classificar-los. Els que contenen alumini, com els pirops, almandins, espessartines i grossulàries, els que contenen ferro, com l’andradita, i els, raríssims, que contenen crom, com l’uvarovita.
