Poésie roussillonnaise

Minyona del Rossello, aprop de 1875.

Minyona del Rossello, aprop de 1875.

La Tia

I

Una fadrina ben fêta

Com ne cria lo Rossellô, (bis)

mis de foc, boca perfeta,

Cantava aqueixa cansô.

Tornada :

La tia m ‘ha tor donat,

Ja me soc prou festejat,

Ay ! ay ! ay ! (bis)

Me casaré are i may. (bis)

II

Un llit nou ab sa flassada

Urdita de pur coto,

Blanca y de flors ramejada

Com l’istiu al Canigo.

III

Bells llensols com mussolina.

Serviettes, tovallons,

Camisas de tela fina,

Faldilles y cotillons.

IV

Penjants amb pedres vermelles,

Un anell en diamant,

Los meus dits, les meves orelles,

Com lo sol relluhiran.

V

Ja portaré crinolines,

Devantals de tots colors,

Cofies, banses de malines,

Un gros lias ab una flor.

VI

Lo jornal de quatre polies (1)

Que la tia va comprar,

La llet de set cabres solles (2)

Me guardaran de mal passar.

VII

Lo camp llarg y la plantada

Me donan blat y bon fruit,

Lo pa blanc com la nevada

Té millor gust que’l biscuit.

VlII

Boniqueta y trempadeta

Rica de bens y de colors,

No quedaré pas soleta,

Ja trobaré casadors.

 

( 1 ) Son quatre ous.

(2) Cabres sensé banyes.

La Revue Catalane, 1909.

 

 

 

Ce contenu a été publié dans Bijouterie XXe s. roussillonnaise, Costumes - Modes - Bijoux, Littérature. Vous pouvez le mettre en favoris avec ce permalien.

Laisser un commentaire

Votre adresse de messagerie ne sera pas publiée. Les champs obligatoires sont indiqués avec *