Estirar l’or amb la filera
Eixit de l’extracció o de la recuperació, s’utilitza exclusivament l’or per a la fabricació de les joies de granat de Perpinyà. Explotat al territori de Glorianes de manera industrial dels anys 1920 als anys 1960, l’or del Pirineu català ja s’utilitzava des de molt antic. Fos i treballat en plaques fines o en fils de diferents gruixos, l’or, primer, es passa pel banc d’estirar, manual o elèctric. Al segle XIX, uns joiers catalans s’havien especialitzats en l’ofici d’ estirador d’or, com ara el Lluís Quès, actiu a Prada del 1855 al 1889. A més de la fabricació de les joies, l’estirat de l’or també entrava en la fabricació dels fils d’or dels brodats d’església i dels brocats més preciosos.
Estampació i encast de l’or
El principi de l’estampació és d’imprimir amb una matriu una forma en buit sobre una placa d’or. Els joiers ho fan a mà amb diversos tipus de punxons. D’altra banda els fils d’or es trefilen en un laminador d’encast que imprimirà el rail on es col·locarà la pedra.
Cada pedra és envoltada per l’encast que és soldat i ajuntat amb el fons. El principi de l’estampació manual és omnipresent en la fabricació dels fons de pala així com en els elements constitutius de la creu badina.
