El granat de totes formes
Deixar la muntura de les altres pedres per a llestar el granat en composicions subtils d’avantguarda és una de les gosadies de la joieria catalana d’aquest final de segle XIX. Gràcies al domini tècnic i a una adaptació ideal al mercat, els joiers, a la fi del Segon Imperi, han sabut donar una buf novador a llurs joies, amb una línia que continua viva al dia d’avui . D’ara endavant, les joies d’encast clos amb grapes formen part de la línia clàssica del granat de Perpinyà.
Si les joies antigues de granats solien ser petites, algunes però es van realitzar de manera més sumptuosa, el que demostra el seu èxit a prop de la gran burgesia local i estatal. Aquesta producció mostra la traça dels artesans joiers, uns obrers que treballaven sovint amb condicions poc envejables. Uns inicis de sindicat obrer es dibuixen al final de la Gran Guerra, amb els estatuts promulgats l’11 de novembre del 1918. De llavors endavant, l’ofici de joier integrarà molts mutilats de guerra i minusvàlids.