D’ençà que ens ha deixat,
D’ençà que s’és anat,
Aquí a Rosselló
Costa de fer cançós.
De quan en quan el dia
Porta una melangia,
La del merla rialler,
La d’en Joan Pau Giné.
Vespres de broma roja
Sul camí de Costoja,
On padrines i llops
S’estimen a l’encop.
Quan la mar embrutida
Plora sense mentides,
Lluny del merla rialler,
Lluny d’en Joan Pau Giné.
El món se’l veu pitjor
A la televisió
On els morts i les penes
Corren per les cadenes.
Peret i la Françoise,
Els hi han venut la casa,
Niu del merla rialler,
Niu d’en Joan Pau Giné.
L’allioli munta massa
Amb l’all de Montparnasse.
A l’estiu quin pastís
Fan els pallagostís!
El cuc se gira enrere,
Vol engolir la terra,
La del merla rialler,
La d’en Joan Pau Giné.
El xirment, l’han cremat
Els mestres educats.
Sota la marinada,
El grec alça tirades,
Versos d’ahir, d’allà,
Cridant «Adiu ça va… »
Cap al merla rialler,
Cap en Joan Pau Giné.
La Mercedes, pobreta,
Ha agafat la maleta,
Ha passat la frontera.
Se ven a la Jonquera…
Sota la nit que ve,
Bages s’endorm solter,
Sense el merla rialler,
Sense en Joan Pau Giné.
Elna els 6 i 8 de juny del 2013
