Al clergat li agrada el granat

Creus de bisbes i corones de la Verge

Força activa en el regionalisme després del 1900, l’església catòlica també s’ha interessat a  aquesta pedra esdevinguda símbol d’un poble que ergí fa temps les abadies romàniques i d’una cultura catalana sempre amb afany de fe. Uns quants calzes s’adornen amb granats, com el que Paul Soulié destina al seu fill ordenat capellà a la catedral de Perpinyà el 1905. Els bisbes catalans propers de Jules de Carsalade du Pont (bisbe regionalista de Perpinyà del 1899 al 1932), com monsenyor Izart i monsenyor Patau duran, els anys 1920, sengles creus episcopals adornades amb granats.

Els anys 1900-1930 són propicis al reviscolament de la joieria episcopal, com ho demostren els esbossos de creus i les corones de la Verge de Font-romeu. El guaix representa una interessant creu episcopal formada de quatre ocells o Esperit Sant que aguanten un element central, acabada per una àncora, símbol d’esperança en la salvació, provinent dels arxius de la Casa Velzy a Perpinyà. Al centre, la Verge de Font-romeu coronada, el 1926.

Share on FacebookShare on Google+Tweet about this on TwitterPin on PinterestEmail this to someone
Ce contenu a été publié dans Bijouterie XXe s. roussillonnaise. Vous pouvez le mettre en favoris avec ce permalien.

Laisser un commentaire

Votre adresse de messagerie ne sera pas publiée. Les champs obligatoires sont indiqués avec *