Archives mensuelles : décembre 2010

La joia actual

Publié le 14 décembre 2010 par Laurent Fonquernie

De granat de Perpinyà, més que mai Sense deixar la tècnica ancestral de fabricació, la joia de granat de Perpinyà, ha sabut trobar avui un nou disseny. El retorn de l’encast tancat alçat reïx a satisfer dos principis: els gusts actuals de la clientela i el respecte de la tècnica tradicional catalana. Dues escoles emergeixen però: la del creador de peces úniques fetes a mà, i la del modelista que … Continuer la lecture →

Publié dans Bijouterie XXe s. roussillonnaise | Laisser un commentaire

El regionalisme

Publié le 14 décembre 2010 par Laurent Fonquernie

 Coronament de la joia de granat Els darrers anys del segle XIX, el regionalisme té un paper cabdal en la creació artística del període de prosperitat rossellonesa anomenat Bella Època, durant el qual no es deixarà de fer perdurar els signes de vinculació amb les arrels catalanes. La joia entra en una dualitat ben orquestrada entre els conceptes de progrés i de tradició, esdevin llavors un emblema de catalanitat, un … Continuer la lecture →

Publié dans Bijouterie XIXe s. roussillonnaise | Laisser un commentaire

Els anys bojos a França

Publié le 14 décembre 2010 par Laurent Fonquernie

Obres mestres d’artesania Entre les dues guerres la producció de joies de granats coneix una nova embranzida gràcies a la seva adequació estilística amb l’Art deco. El nombre de joiers és important i abasta tot el territori nordcatalà. Llevat de les grans joieries com ara Velzy o Charpentier, hom notarà, a Prada, la revifalla impulsada per en Joseph Calvet -que es casa amb l’hereva de la joieria centenària Quès el … Continuer la lecture →

Publié dans Bijouterie XXe s. roussillonnaise | Laisser un commentaire

Al clergat li agrada el granat

Publié le 14 décembre 2010 par Laurent Fonquernie

Creus de bisbes i corones de la Verge Força activa en el regionalisme després del 1900, l’església catòlica també s’ha interessat a  aquesta pedra esdevinguda símbol d’un poble que ergí fa temps les abadies romàniques i d’una cultura catalana sempre amb afany de fe. Uns quants calzes s’adornen amb granats, com el que Paul Soulié destina al seu fill ordenat capellà a la catedral de Perpinyà el 1905. Els bisbes … Continuer la lecture →

Publié dans Bijouterie XXe s. roussillonnaise | Laisser un commentaire

Capturar la llum

Publié le 14 décembre 2010 par Laurent Fonquernie

Palló i encast del granat Per mor de millorar la lluminositat i l’esclat del granat, un palló (full de plata de color roig) delicadament tallat es diposita a l’interior. Servirà per a reflectir la llum i avivar la pedra. El palló és generalment del color de la pedra, salvat en el cas dels ‘brasils’ o citrines posades sobre un palló vermell, que els dóna reflexos ataronjats. Aquest mètode molt antic … Continuer la lecture →

Publié dans Bijoux traditionnels | Laisser un commentaire

Napoleó III i el temps de les Badines

Publié le 14 décembre 2010 par Laurent Fonquernie

  L’herència de la noblesa Durant el Segon Imperi neix un nou interès per al segle XVIII, que dóna llum, en les arts decoratives, a l’estil Pompadour. Difosa per la emperadriu Eugènia, admiradora de la personalitat de Maria Antonieta d’Àustria, aquesta tendència influirà molt en la joieria. La Catalunya Nord torna a posar de moda una creu prestigiosa i imposant anomenada creu badina pel tremolor degut a una frontissa amagada. … Continuer la lecture →

Publié dans Bijouterie XIXe s. roussillonnaise | Laisser un commentaire

L’adveniment del Granat de Perpinyà

Publié le 14 décembre 2010 par Laurent Fonquernie

El granat de totes  formes Deixar la muntura de les altres pedres per a llestar el granat en composicions subtils d’avantguarda és una de les gosadies de la joieria catalana d’aquest final de segle XIX. Gràcies al  domini tècnic i a una adaptació ideal al mercat, els joiers, a la fi del Segon Imperi, han sabut donar una buf novador a llurs joies, amb una línia que continua viva al … Continuer la lecture →

Publié dans Bijouterie XIXe s. roussillonnaise | Laisser un commentaire

La cultura del parèixer

Publié le 14 décembre 2010 par Laurent Fonquernie

La joia abans l’adveniment del Granat Si les joies simbolitzen els sentiments molt forts: amor, amistat, record d’un ésser estimat, poques joies s’han pogut conservar en aquest territori fronterer amb de destí tan aleatori, ara hispànica, ara a mans de França. Aquests objectes preciosos formen part, però, del parèixer d’una població catalana orgullosa dels seus heretages successius. Amb el retorn d’una certa estabilitat política, a la primera meitat del segle … Continuer la lecture →

Publié dans Bijouterie XIXe s. roussillonnaise, Bijoux traditionnels | Laisser un commentaire

El metall més mal·leable per imprimir una forma

Publié le 14 décembre 2010 par Laurent Fonquernie

 Estirar l’or amb  la filera Eixit de l’extracció o de la recuperació, s’utilitza exclusivament l’or per a la fabricació de les joies de granat de Perpinyà. Explotat al territori de Glorianes de manera industrial dels anys 1920 als anys 1960, l’or del Pirineu català ja s’utilitzava des de molt antic. Fos i treballat en plaques fines o en fils de diferents gruixos, l’or, primer, es passa pel banc d’estirar, manual … Continuer la lecture →

Publié dans Bijoux traditionnels | Laisser un commentaire

La talla anomenada “de Perpinyà”

Publié le 14 décembre 2010 par Laurent Fonquernie

Tan específicament catalana Totes les joies de granats de Perpinyà van encastades amb pedres de talla rosa, és a dir amb un fons pla i tallades d’un sol costat. Eixit d’un mètode de treball molt antic, sola la joieria catalana continua practicant aquest tipus de muntura desaparegut a Europa, amb pedres de talla rosa de gruix tan fi. Avui, són les empreses de tall d’Idar Oberstein a Renània-Palatinat (Alemanya) que … Continuer la lecture →

Publié dans Bijoux traditionnels | Laisser un commentaire